Equilibri en blanc i negre

Quan un funàmbul travessa, pas a pas, una corda tibant el silenci de l'observador és sòlid, palpable. Sabem que no hi ha res més fràgil que l'equilibri, i per això, amb la respiració continguda, intentem no desfer l'encaix entre precisió i concentració.

El resultat de forces contràries és present a la realitat: odi i amor, confiança i recança, silenci i soroll, bé i mal, dolor i plaer ens recorden l'evidència de la química cel·lular també en els conceptes.

Per sort, tot i que a vegades es trenqui, la victòria momentània del caos es reequilibra gràcies a l'ordre.

Ingredients,
200 gr de mantega
200 gr de farina
200 gr de sucre
30 gr de cacao
4 ous
1 pols de sucre de vainilla
1 pols de sal

Preparació,

Desfer la mantega en un cassó i retirar del foc de seguida. Separar les clares de les gemmes en dols bols diferents. En el bol de les gemmes afegir el sucre i la sal, barrejar bé amb una cullera si pot ser de fusta. Un cop ben amalgamat afegir petites quantitats de farina i mantega fosa, alternant-les.

Muntar les clares a punt de neu, afegint el sucre de vainilla. Un cop ben fortes, afegir les clares muntades, a poc a poc a la massa de les gemmes, barrejar amb delicadesa. De la massa resultant repartir-la en dos recipients, en un afegir-hi el cacau i amalgamar-ho bé.

Encendre el forn per preescalfar-lo, 180 graus. Engreixar el motlle amb mantega.

Amb el motlle a punt, anar afegint cullerades alternades de massa (una blanca, desprès una de fosca). Fornejar durant tres quarts d'hora (comprovar si ja està cuit, clavant n escuradents en el centre del pastís, ha de sortir seca).

Sorteig de cursos a l'escola de cuina Bell·Art

Aquest juliol l'amic David Lienas torna a oferir a tres blocaires o seguidors de blocs el curs de cuina fàcil i ràpida d'estiu  que imparteix a l'escola Bell·Art, que dirigeix.

Per optar al sorteig només heu de deixar un comentari en aquesta entrada amb el vostre nom complert i el correu electrònic. La cuina de casa, El cafè de nit i La cuina vermella n'estem fent difusió i podeu inscriure-us  a qualsevol dels tres blocs però només serà vàlida una de les inscripcions.

El procés de recollida s'acaba el proper diumenge dia 12 de juliol a les 21h. El sorteig es farà directament a l'escola i el mateix dilluns dia 13 ho publicarem als blocs.

Si podeu organitzar-vos les dates, és una gran oportunitat que no podeu deixar escapar, aquí us en deixem un tast del curs de l'any passat.

De nou, gràcies David!

Peres i vi

Al mateix temps que vam iniciar la Confitura de Conco (o Vieux Garçon) rebérem de Cossetània edicions un diccionari sobre el món del vi que és una autèntica delícia: Diccionari del vi i del beure de Joan Maria Romaní.  

Els diccionaris concebuts com a obra de consulta, ténen una vida discreta a les lleixes de les biblioteques. Com els oracles, romanen aïllats fins que els pobres mortals consulten la seva saviesa. No sabem si algú en té una altre relació. Vaja, que se'ls llegeix com una novela. Modestament creiem que es tractaria d'una mena de lletraferits extrems i malaltissos del mateix gènere dels que s'estudien les respostes del Trivial.

Gràcies a aquest diccionari, indispensable pels gourments de llengua catalana, hem descobert el curiós significat de vodka en llengua russa. La traducció literal d'aquest aiguardent en la que estem conservant dolces fruites de primavera i estiu és "aigüeta".

Doncs cap a l'aigüeta peretes rosses de Sant Joan que el préssec de vinya espera el seu torn!

Spaghetti Don Camilo

Tot i que a casa nostra som uns grans partidaris de la pasta, el seu protagonisme al bloc ha estat inversament proporcional al lloc que ocupa a la nostra dieta. Els beneficis per l'organisme d'aquest aliment són unànimes i per tant no ens hi allargarem. Com conclou en Josep Pla al seu llibre "El que hem menjat" -un dels llibres de capçalera dels vermells i que us tornem a recomanar-: "La pasta és un dels favors més positius que Itàlia ha fet a la humanitat".

A més a més, amb la recepta d'avui fem justícia a un llibre molt apreciat per la cuinera vermella i que jo sempre m'havia mirat amb desconfiança per estar editat per la marca de pasta vallesana Gallo. Pels meus comentaris de: "ves que t'han de dir aquests sobre la pasta..." no n'havíem fet mai cap recepta. Avui que una lumbàlgia hem te fet un quatre he pogut descobrir tres coses: que et cuidin, et mimin i et facin el dinar és collonut, que si la cuinera vermella diu que un llibre està molt bé se li ha de fer cas i que el llibre "Descubra la pasta" va estar impulsat per l'agència de publicitat d'en Lluís Bassat un dels pocs homes que admiro sense recances.

Per últim, els Spaghetti Don Camilo, l'excel·lent tria de la meva fada vermella, que aguanta amb un somriure el meu mal humor induït.  M'ha fet recordar les bones estones que vaig passar amb la lectura de les novel·les d'en Giovanni Guareschi sobre un capellà de poble anomenat Don Camilo i la seva relació amb el batlle comunista Peppone a la Itàlia de la postguerra. Les converses que el mossèn tenia amb el Crist de l'altar major eren impagables. 

Grazie amore, sei bella e la migliore de questo mondo.

Ingredients per a 5 persones,
500 g d'spaghetti
150 g de pernil serrà tallat a tires primes
50 g de cansalada viada
mitja ceba
1 dent d'all
1 branca d'api
1 ramet de julivert fresc picat
1 ramet d'alfàbrega fresca picada
formatge parmesà ratllat al gust
oli d'oliva
Sal, pebre negre 

Preparació,

Posar la pasta a coure en abundant aigua bullent, lleugerament salada. Mentrestant es cou la pasta, passar per la picadora la ceba, l'all, l'api i la cansalada (prèviament ho haurem tallat a trossos). En una cassola, sofregir la picada a foc lent. Quan comenci a daurar-se, hi afegirem el pernil tallat a tires fines i ho sofregim tot junt uns minuts més, afegir el julivert i l'alfàbrega picats, ajustar de sal i retirar del foc. Quan la pasta estigui al dente, l'escorrem, seguidament la posem en una safata de servir, la condimentem amb la salsa preparada i l'empolvorem amb pebre negre acabat de moldre. Servim la pasta ben calenta amb el formatge ratllat a part.

Albercocs pels premis bloc

La successió de fruites dolces i saboroses no ens deixa respir. Ara és el torn dels petits albercocs, en l'apogeu de les seves qualitats. Mentrestant, les tímides i fugasses peres de Sant Joan s'estiren al sol per estar ben boniques i capbussar-se a la piscina dolça i embriagadora que les farà renéixer a ple hivern.

Procés de la Confitura de Conco (I , II , III).

La cuina vermella i un munt de blocs amics: Cuinetes , El cafè de nit , A la taula i al llit , Delícies del rebost, i Club de cuines també s'engalanen per la festa dels Premis Bloc Catalunya.

El període de votació és fins el 10 de setembre, per votar només cal que deixeu el vostre correu electrònic; allà rebreu un correu amb un enllaç que haureu de seguir per confirmar el vostre vot, fins llavors, no serà comptat com a vàlid. Només es pot emetre un vot cada 24 h.

O sigui que si vols votar per nosaltres, pots fer-ho des d'aquí  o des del banner de la barra lateral de la columna de la dreta!

Moltes gràcies!

Aigua i foc

Els rituals pagans, antics i permanents han sobreviscut al cristianisme, al racionalisme i a qualsevol -isme que se'ls hi ha posat per davant. Inspirats pel ritme natural ens acompanyen a poc que poden. Tot i que aquest món de xarxes d'aigua potable, selecció de deixalles i grans concentracions de població els rituals de foc i aigua propis de l'estiu, tenen importants limitacions.

A Can Vermell encara hi ha pou i la Nit de Sant Joan, des de fa generacions es repeteix un ritual ple de simbolisme. Al capvespre del dia 23 s'extreu del pou un cubell d'aigua que resta a la serena tota la nit. La festa de foc i màgia que saluda l'estiu purifica l'ofrena. Unes ablucions d'aquesta aigua el matí del 24 tonifiquen pell, ànima i espanten els mals esperits.

Aquell mateix matí, tonificats i plens de bons auguris, saludàrem l'estiu a l'estil vermell: Uns pastissets de l'hort. Una samarreta d'albergínia protegeix una morena i esponjosa massa de farina, tomàquet, parmesà i alfàbrega. Un tomàquet cirerol fa de barret.

Us oferim una mica d'aigua de Sant Joan virtual per a que us protegeixi de tot mal.

Bon estiu amics! 

MiniCake salat d'albergínia i tomàquet

Ingredients,
200 gr de farina
12 gr de llevat químic
300 gr d'ous sencers
500 gr d'albergínies tallades a llonzes fines i fregides
50 gr de concentrat de tomàquet
12 o 14 tomàquets cirerols
120 gr de mantega en pomada
50 gr d'oli d'oliva + oli per fregir les albergínies
50 gr de parmesà ratllat
2 branques d'alfàbrega
sal, sal maldon i pebre

Preparació,

Rentar les albergínies i retirar els extrems, longitudinalment tallar llonzes de 5 mm. Fregir-les en oli calent fins que prenguin una mica de coloració. Reposar-les damunt un paper absorbent per treure l'excés d'oli.

Amb la batedora batre els ous amb el concentrat de tomàquet, quan estigui ben mesclat incorporar la mantega pomada i els 50 g d'oli d'oliva, amalgamar-ho bé. Afegir la farina, el llevat, un bon pessic de sal i pebre (prèviament tamisats) i el parmesà ratllat. Treballar bé la massa fins que quedi tot ben incorporat.

Encamisar el mini motlle (potser de muffins) amb una llonza d'albergínia fregida. Repartir la massa dins dels motlles i aplanar-la. Coronar amb un tomàquet cirerol (sense la pell) cal clavar bé el tomàquet a la massa. Empolvorar-ho amb l'alfàbrega tallada petita i una mica de sal maldon. Enfornar durant 30 minuts a uns 200 graus. 

Aquests mini cakes s'han de menjar tebis, o sigui que si han passat dies, abans de menjar fer un cop de forn.

Recepta de: Jean-Marc Bernigaud

Galetes per l'Albert B.

Durant segles els estels han estat l'única referència dels humans que volien anar més lluny, dels que no es conformaven en la comoditat del que abastava mitja jornada a peu.

Potser per això ha esdevingut el símbol de les revolucions, dels que creuen que el canvi és possible i dels que volen transformar allò establert.

Els que triem aquest camí, com el nostre company Albert, a vegades perdem el rumb perquè està ple d'entrebancs i dificultats. Sort que tenim un estel que ens guia i també amics com l'Albert que tenaços i seriosos s'atreveixen a caminar tot i que sigui negra nit.

Galetes per animar els amics

Ingredients,

100 gr de mantega pomada

200 gr de farina

20 gr de panís (Maizena)

60 gr de sucre 

1 ou

Preparació,

En un bol batre la mantega amb el sucre (si pot ser amb les varetes) fins obtenir una barreja uniforme i cremosa. Afegir l'ou, que quedi ben mesclat, després les farines i remoure. Amasar la mescla fins que quedi homogènia. Embolicar la massa amb paper film i deixar-la refredar mínim 30 minuts a la nevera.

Passat el temps, estendre la massa entre dues fulles de paper de forn, amb el corró estirar-la. Retalla amb un talla pastes les galetes. Enfornar-les damunt d'una safata  greixada amb una mica d'oli, o bé damunt d'un paper de forn (podem reutilitzar els que hem fet servir per estirar la massa), durant uns 15 minuts a 180 graus.

Per cert, la caixa també l'hem fet nosaltres, us agrada??